L’informe interactiu està dividit en quatre seccions (activitat econòmica, teixit productiu, mercat de treball i oferta d’establiments) precedides de un resum amb els resultats més destacats. Les dades estan disponibles a nivell comarcal i, en algunes de les seccions, amb detall municipal.
La contribució del comerç i l’hostaleria a l’economia comarcal és d’un 17%
El comerç i l’hostaleria té un pes destacat dins l’economia comarcal, ja que aporta el 17% del VAB (4.257,7 milions d’euros l’any 2020), un pes molt semblant al que té aquest sector al conjunt de Catalunya (16,6%). L’evolució mostra una pèrdua de pes de quasi quatre punts des del 2011, quan n’aportava el 20,9%.
El comerç i l’hostaleria recupera el nivell d’ocupació previ a la pandèmia mentre que el teixit productiu continua perdent empreses
L’ocupació va augmentar anualment un 1,3%, el que representa 2.435 llocs de treball més que els que hi havia al desembre de 2021, situant la xifra en 106.065 afiliacions. El creixement de l’ocupació ha estat similar a la mitjana comarcal (+2,4%) i catalana (+2,5%). Respecte a la situació precovid, la xifra de llocs de treball en el comerç i l’hostaleria és un 1,9% superior al que hi havia al desembre de 2019. Tot i així, la recuperació de l’ocupació en el sector ha estat menys intensa que la mitjana comarcal (+3,5%).
En termes d’ocupació, el pes del comerç i l’hostaleria a la comarca (26,7%) és superior al que té en termes de VAB (17%). Aquesta proporció situa el Vallès Occidental per sobre de la mitjana catalana i entre les vint primeres comarques. Val a dir que, com mostra l’informe, a la comarca trobem municipis on el comerç i l’hostaleria és un dels principals sectors del teixit productiu en termes d’ocupació, com Palau-solità i Plegamans (59,6%) i Montcada i Reixac (50,7%); o bé té un pes destacat, com Viladecavalls (31,6%), Ripollet (30,0%), Badia del Vallès (29,4%), Barberà del Vallès (28,8%) i Castellar del Vallès (28,2%),
Pel que fa al teixit empresarial, el comerç i l’hostaleria compta amb 8.501 empreses, el 33,5% de les que hi ha al conjunt de la comarca (25.356). Respecte de l’any anterior, el nombre d’empreses s’ha reduït un 1,3%, el que representa 116 empreses menys que al desembre de 2021. Aquesta davallada s’ha de situar en la tendència de pèrdua de teixit empresarial iniciada a mitjans del 2019 i que es veure accentuada amb l’esclat de la pandèmia.
Creix un 7,2% la contractació laboral al comerç i l’hostaleria l’any 2022 i baixa més moderadament l’atur, amb un descens interanual de l’17%
En el conjunt de 2022, la contractació acumulada en activitats del comerç i l’hostaleria és de 65.031 contractes, el que representa el 22,6% del total de contractes signats a la comarca. El 51,6% van ser contractes temporals, proporció 10 punts per sota de la mitjana (61,2%).
Respecte de l’any anterior, el volum de contractació anual ha augmentat un 7,2%. El creixement en la contractació d’enguany, tot i ser més moderat que el de l’any anterior, contrasta amb l’evolució comarcal, amb xifres negatives (-0,4%). P
Per altre banda, l’any 2022 va tancar amb 9.960 persones desocupades provinents d’activitats del comerç i l’hostaleria, el 21,8% de l’atur total de la comarca (45.718). El nombre de persones aturades en el sector és un 1,7% inferior al registrat al desembre de 2021, de tal manera que el descens de l’atur ha estat més moderat que la mitjana comarcal (-2,9%).
Finalment, l’any 2022 es van registrar 48 expedients de regulació d’ocupació al comerç i l’hostaleria, amb 938 persones afectades (el 8,3% del total), la major part (el 85%) de les quals es localitzen a tres municipis: Sabadell (432), Castellar del Vallès (205) i Sant Cugat del Vallès (158).
La densitat comercial del Vallès Occidental, amb 10 establiments per cada 1.000 habitants, és una de les més baixes de Catalunya
D’acord amb les dades del Cens d’Establiments Comercials de Catalunya, el Vallès Occidental compta amb oferta comercial de 9.341 establiments l’any 2021, el que representa 10 establiments per cada 1.000 habitants. Aquesta densitat comercial és inferior a la mitjana catalana (11,9 est./hab) i una de les més baixes del país.
En relació amb l’estructura comercial, el sector de l’alimentació és el que té major pes a l’oferta, amb 3.281 establiments (34,1% del total). A continuació se situen l’equipament de la llar (1.715 establiments; 17,8%) i l’equipament de la persona (1.497 establiments; 15,6%).
