Buscador per paraules clau
23 juliol 2025

El curs 2024-2025 s’ha tancat amb prop de 25.000 ajuts de menjador, dels quals gairebé el 60% cobreixen el 100% del cost de l’àpat

Acabat el curs escolar, l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental publica la novena edició de l’informe anual d’ajuts de menjador on es realitza un balanç del programa d’ajuts i ofereix una radiografia de les característiques de l’alumnat a partir de dades del Consell Comarcal. Les dades fan referència al curs 2024-2025. En aquests moments, l’ens comarcal està rebent i gestionant les sol·licituds pel curs 2025-2026 i serà a principis de setembre quan es podran conèixer els ajuts atorgats a inici de curs.

D’acord amb les dades l’informe de l’Observatori comarcal, el curs 2024-25 es van presentar 31.267 sol·licituds d’ajuts de menjador a la comarca, un 1,6% més que el curs anterior. Tot i que la demanda s’ha moderat respecte dels darrers any, el programa va assolir un nou màxim històric. Val a dir que, la convocatòria resta oberta durant tot el curs i és per això que la dada inicial i la dada de final de curs varia.

Del total de sol·licituds, se’n van resoldre favorablement el 79,5%. En comparar amb el curs anterior, les concessions s’han incrementat un 3,6%, arribant també al seu màxim històric (24.854). Com indica l’Observatori, l’evolució creixent de les sol·licituds i de la concessió d’ajuts fan palesa l’agreujament de la situació de risc de pobresa i vulnerabilitat de les famílies de la comarca.

Prop del 60% dels ajuts (en concret, el 58,4%) cobreixen la totalitat del cost de menjador, mentre que la resta (el 41,6%) han estat ajuts parcials, és a dir, cobreixen el 70% de l’àpat. Respecte del curs anterior, els ajuts del 100% s’han incrementat un 8,7% mentre que els parcials se’n redueixen un 2,8%. Cal recordar que, des del curs 2023-24, els ajuts totals superen els parcials desprès dels canvis introduïts en els requisits i criteris d’adjudicació que, entre d’altres aspectes, faciliten l’accés al programa a l’alumnat més vulnerable.

Les denegacions es redueixen un 5,6% i representen el 20,5% del total de sol·licituds. Prop del 87% dels ajuts no es van atorgar perquè la unitat familiar superava el llindar de renda establert en les bases de la convocatòria, quantia que varia en funció de la composició i tipologia familiar. Com s’ha apuntat en anteriors informes, al voltant de dues de cada deu sol·licituds denegades per aquest motiu sobrepassen en menys del 10% el llindar de renda.

En aquest sentit, cal recordar que el sistema d’ajuts no arriba a famílies que viuen en situació de precarietat amb ingressos que oscil·len entorn de la línia de pobresa atès que els càlculs es realitzen amb el nivell de renda de l’any anterior (2023) i el llindar de pobresa correspon a un any diferent (en concret, el 2022).

Dos de cada deu alumnes del Vallès Occidental reben ajuts de menjador. La incidència del programa varia àmpliament segons l’etapa educativa i entre els centres públics i concertats

La taxa d’incidència del programa d’ajuts, que mesura la relació entre l’alumnat beneficiari i l’alumnat matriculat, ha augmentat any rere any fins a situar-se el darrer curs en el 19,7%, el que representa que dos de cada deu alumnes de la comarca reben ajuts de menjador.

Com mostra l’informe, la incidència del programa varia àmpliament segons l’etapa educativa, la naturalesa pública o concertada dels centres educatius i el municipi d’escolarització.

D’aquesta manera, la taxa d’incidència és significativament més elevada en educació infantil de segona etapa (28,1%) i a la primària (26,8%) a diferència de a la secundària, on només el 6,5% de l’alumnat rep un ajut de menjador. D’acord amb la naturalesa del centres, la incidència del programa és 8,5 punts més elevada en els públics (22,6%) que en els concertats (19,7%).

En el cas de la secundària, on la incidència del programa és molt baixa, cal tenir en compte que no tots els municipis compten amb centres en aquesta etapa i que no tots els instituts disposen de servei de menjador (en especial, els centres públics), amb la qual cosa l’alumnat no pot accedir al programa. De fet, com s’ha mostrat en anteriors informes, a diferència d’altres etapes, la taxa d’incidència a la secundària dels centres concertats és més alta que la dels públics i la majoria de les concessions són per l’alumnat de secundària de centres concertats.

A escala territorial, els resultats de l’informe també mostren importants disparitats entre els municipis i dins dels municipis entre els centres públics i els concertats. Aquestes diferències s’expliquen tant per la composició socioeconòmica de l’alumnat com de l’oferta educativa del territori.

En l’etapa d’infantil i primària, Badia del Vallès presenta la taxa més elevada: el 45,4% de l’alumnat del municipi és beneficiari d’un ajut de menjador. A continuació, amb una taxa molt elevada, superior al 30%, se situen Rubí (38%), Montcada i Reixac (34,6%), Sabadell (34,2%) i Terrassa (33,4%). En tots aquests municipis, més d’un terç de l’alumnat d’infantil i primària rep un ajut de menjador.

D’altre costat, municipis com Castellar del Vallès, Viladecavalls, Cerdanyola del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sant Cugat del Vallès o Matadepera, destacarien entre els municipis amb les taxes més baixes, per sota del 15%.

Segons la naturalesa dels centres, la incidència d’ajuts als municipis és, de manera general, més elevada en els públics que en els concertats, tot i que les diferències són significativament més àmplies a Terrassa  (29,5% a la pública vers el 15,2% a la concertada), Montcada i Reixac (30,2% vers 16,5%), Rubí (32,0 % vers 18,8%) i Sabadell (29,1% vers 18,4%).

L’anàlisi a petita escala mostra que, en els municipis amb més població i oferta educativa, la incidència del programa difereix àmpliament entre centres del mateix municipi. La dispersió dels centres públics és generalment major, fet que reflecteix com la xarxa pública acull un alumnat amb un perfil socioeconòmic més divers concentrant, alhora, l’alumnat més vulnerable. En canvi, als centres concertats, amb menys disparitats, el perfil socioeconòmic és més homogeni, fet que constata la persistència de la segregació escolar segons origen socioeconòmic.

Tornar

Comparteix la pàgina

Facebooktwitterlinkedinmail