Aquestes són algunes de les principals dades de la desena edició de l’informe Ajuts individuals de menjador al Vallès Occidental, elaborat per l’Observatori del Consell Comarcal a partir de les dades de l’Àrea de Drets Socials i Educació del propi ens. L’informe analitza l’evolució del programa, les característiques dels ajuts concedits i denegats, i incorpora una mirada territorial i inframunicipal que permet aprofundir en conèixer com es distribueixen les necessitats socials i educatives a la comarca.
Gairebé sis de cada deu ajuts cobreixen el 100% del cost de l’àpat
Pel que fa a la tipologia dels ajuts, el 59,3% corresponen a ajuts garantits totals, que cobreixen el 100% del cost del menjador, mentre que el 40,7% restant són ajuts parcials, que cobreixen fins al 70% de l’àpat. Els ajuts totals continuen superant els parcials, una tendència iniciada el curs 2023-2024 arran dels canvis introduïts en els requisits i criteris d’adjudicació per facilitar l’accés al programa de l’alumnat en situació de major vulnerabilitat.
Per etapes educatives, la primària concentra el gruix dels ajuts concedits, amb el 62% del total, seguida de l’educació infantil, amb el 25,5%, i de la secundària, amb el 12,5%. Tot i que els ajuts en aquesta etapa han augmentat un 7,4% respecte del curs anterior, la taxa d’incidència continua sent molt inferior a la d’infantil i primària. Aquesta diferència no s’ha d’interpretar només com una menor vulnerabilitat social de l’alumnat en aquesta etapa, sinó que està vinculada a la disponibilitat efectiva del servei de menjador, als usos de l’espai de migdia i a l’organització de la jornada escolar en els instituts.
El menjador escolar, un indicador de les desigualtats territorials
La taxa d’incidència del programa a nivell comarcal, que mesura la relació entre l’alumnat beneficiari i l’alumnat matriculat, se situa en el 20,5%. Això significa que aproximadament dos de cada deu alumnes del Vallès Occidental reben un ajut de menjador.
Aquesta incidència, però, varia de manera significativa segons l’etapa educativa. És molt més elevada a l’educació infantil, amb el 28,9%, i a la primària, amb el 27,9%, que no pas a la secundària, on se situa en el 7,1%. També hi ha diferències segons la naturalesa dels centres: la incidència és del 23,1% als centres públics i del 15,7% als centres concertats.
A escala municipal, Badia del Vallès continua presentant la taxa més elevada, amb el 33,5% de l’alumnat beneficiari. També destaquen Rubí, amb el 31,2%, i Montcada i Reixac, amb el 29%. Les dues capitals de comarca també se situen per sobre de la mitjana comarcal: Sabadell registra una taxa del 26% i Terrassa del 22,1%. En canvi, Viladecavalls i Matadepera presenten els valors més baixos, amb taxes inferiors al 10%.
La incidència és tres vegades més alta als entorns socioeconòmics més vulnerables
Una de les aportacions més rellevants de l’informe és l’anàlisi inframunicipal, elaborada a partir d’una mostra de 270 centres educatius. Els resultats mostren una relació clara entre el nivell socioeconòmic de l’entorn i la incidència dels ajuts: als centres situats en seccions censals amb menor nivell socioeconòmic, la taxa agregada se situa al voltant del 36,6%, mentre que als entorns amb nivell socioeconòmic més alt es redueix fins a l’11,9%.
Això significa que la incidència dels ajuts de menjador és aproximadament tres vegades superior als entorns més vulnerables. Aquesta relació s’observa tant a la xarxa pública com a la concertada, tot i que els centres públics tendeixen a presentar una incidència més elevada en tots els trams socioeconòmics.
