L’anàlisi posa de manifest que, malgrat els avenços registrats en diversos àmbits, com el formatiu, les dones continuen presentant una posició de desigualtat en el mercat de treball remunerat, amb una major incidència de l’atur, menors ingressos salarials i una presència més elevada en contractes temporals i jornades parcials.
Més nivell formatiu, però menor participació laboral
Les dades mostren que les dones de la comarca presenten un nivell educatiu superior al dels homes. El 37,2% de les dones han assolit estudis superiors, davant del 34,4% dels homes. Aquesta diferència és encara més accentuada entre la població jove: el 56% de les persones d’entre 25 i 39 anys amb estudis superiors són dones.
Malgrat aquest major nivell formatiu, la participació femenina en el mercat laboral continua sent inferior. L’any 2025 la taxa d’activitat de les dones a la comarca és del 55,9%, gairebé sis punts per sota de la masculina (61,8%), mentre que la taxa d’ocupació és del 49,6% enfront del 57% dels homes.
Contractació i atur: major temporalitat i més incidència de la desocupació
Durant el 2025 la contractació ha crescut amb més intensitat entre les dones (+13%) que entre els homes (+4,5%). Tot i això, la temporalitat continua afectant més el col·lectiu femení: el 65,2% dels contractes signats per dones són temporals, deu punts per sobre dels homes.
La jornada parcial també presenta una clara dimensió de gènere: el 42,2% de les dones treballen amb jornada parcial, gairebé el doble que els homes (24,7%).
Pel que fa a l’atur, la taxa femenina (10,42%) supera en més de tres punts la masculina (7%). Aquesta diferència és encara més notable en l’atur de llarga durada, on les dones representen més del 60% de les persones amb més d’un any en situació de desocupació.
Segregació sectorial i concentració en activitats de cures
L’informe també constata la persistència de la segregació sectorial. El 87,2% de les dones afiliades treballen al sector serveis, mentre que la presència masculina és més elevada en activitats industrials i de construcció.
Aquesta distribució es tradueix en una elevada concentració femenina en activitats vinculades a la sanitat, els serveis socials o l’educació, mentre que la presència de dones en branques industrials és molt més reduïda.
Bretxa salarial i desigualtats en protecció social
Les diferències de gènere també es reflecteixen en els ingressos. A Catalunya, el salari mitjà masculí se situa en 34.473 euros anuals, mentre que el de les dones és de 28.765 euros, una diferència del 16,6%.
A escala municipal, Sant Cugat del Vallès presenta la bretxa salarial més elevada de la comarca (28,2%), seguit de Sabadell (20%) i Cerdanyola del Vallès (17,3%), mentre que Rubí (14,7%) i Terrassa (14,4%) registren diferències inferiors a la mitjana catalana.
La bretxa salarial s’ha anat escurçant els darrers anys en passar, en el conjunt de Catalunya, d’un 25,3% l’any 2016 a un 16,6% l’any 2024, el que representa una caiguda de 8,7 punts percentuals en vuit anys.
Les desigualtats també apareixen en el sistema de protecció social. En les pensions de jubilació, la diferència entre homes i dones arriba als 596 euros mensuals (és a dir, un 37,4%), i el nivell de cobertura de les prestacions per desocupació és set punts inferior entre les dones (54,8% vers el 62% dels homes).
Major risc de pobresa
Finalment, l’informe assenyala que el risc de pobresa continua afectant més les dones, amb una taxa del 15,2%, un punt superior a la masculina.
