En el cas dels fons procedents del SOC, Foment de l’ocupació (40,3%) i Formació per a l’ocupació (38,2%) son els serveis que concentren la major part de la inversió a la comarca de l’any 2024. En el cas de la Diputació de Barcelona, la inversió s’ha focalitzat prioritàriament en el servei de Mercat de treball, que representa gairebé el 70%, seguit de les actuacions destinades al Teixit productiu, amb un 26,3%.
El treball realitzat per l’Observatori ha permet identificar fins a 261 entitats executores de serveis i programes a la comarca l’any 2024. Val a dir que el gruix la inversió és executat per les entitats locals (67,3%), seguides de les empreses privades (17,3%), les entitats socials (9,5%) i els agents socials (3,9%).
Els indicadors de finançament territorial situen la comarca com una de les que rep menys recursos en l’àmbit català: l’any 2024, es van registrar 44,5€ per habitant i 972,1€ per persona desocupada. Aquestes xifres queden per sota de la mitjana catalana (51,4€ i 1.227,4€, respectivament) i són inferiors a les de territoris veïns com el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès Oriental, Osona o l’Anoia.
Com en l’edició anterior, la publicació s’acompanya del Visor PAO, una eina interactiva que permet el seguiment dels recursos destinats a polítiques d’ocupació, any rere any i per cada municipi. Com a novetat, l’aplicació s’ha renovat amb millores funcionals i la incorporació d’una secció d’indicadors socioeconòmics que facilita una anàlisi del context territorial.
Aquest informe se situa en el marc del procés de concertació territorial que promou el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb les administracions locals, les organitzacions sindicals i empresarials i altres agents, per facilitar l’encaix, la coordinació i la integració de les polítiques d’ocupació en el territori. En aquest context, el Consell Comarcal ha liderat els últims anys diversos projectes subvencionats pel SOC per a donar suport a les diferents estratègies territorials de la comarca.
Els ajuntaments han executat el 65% de la inversió en polítiques actives d’ocupació a la comarca en els últims nou anys
Segons el document de l’Observatori, entre 2015 i 2024, la comarca ha rebut una mitjana anual de 45 milions d’euros en inversió en PAO. El SOC n’és el principal finançador, amb un 79,2% de l’aportació, seguit per la Diputació de Barcelona i l’AMB amb el 20,8% restant. Cal destacar el paper dels ens locals, ja que els ajuntaments executen el 65% d’aquesta inversió.
En el període comprès entre 2015 i 2024, el SOC ha destinat al Vallès Occidental una mitjana anual de 36,3 milions d’euros. En termes relatius, aquesta xifra equival a 39 euros per habitant o a 701,3 euros per persona aturada l’any. Paral·lelament, la Diputació de Barcelona ha aportat prop de 8,9 milions anuals, xifra que representa 9,6 euros per habitant i 170,7 euros per persona desocupada. Pel que fa a l’AMB, la seva inversió als set municipis de la comarca ha estat d’1,6 milions anuals entre 2020 i 2024; és a dir, 5,4 euros per habitant i 112,7 euros per persona aturada.
L’informe evidencia que la distribució dels fons del SOC arreu de Catalunya és força desigual i, tot i que està vinculada al volum de població, en el cas del Vallès Occidental la inversió rebuda és inferior al seu pes demogràfic.
Pel que fa a les entitats destinatàries, l’informe comptabilitza fins a 2.431 organitzacions que han percebut fons per a la gestió de programes i serveis ocupacionals a la comarca entre 2015 i 2024. La gran majoria d’aquestes entitats, un 87%, són empreses privades, mentre que la part restant es reparteix entre entitats del tercer sector (7,9%), ens locals (2,1%) i diversos organismes públics i agents socials, entre els quals s’inclou el mateix SOC.
Tanmateix, tal com assenyala l’Observatori, els ens locals es confirmen com els actors clau de l’ecosistema comarcal, ja que gestionen el 65% de tota la inversió executada durant aquest període. Per contra, les empreses privades, malgrat ser el grup més nombrós en quantitat, només apleguen el 18,1% dels fons, reflectint un sector amb una elevada atomització.
Territorialment, la inversió es concentra a Terrassa (32,7%) i Sabadell (25,6%), que juntament amb Rubí (7,8%), Cerdanyola del Vallès (6,9%) i Sant Cugat del Vallès (5,3%), absorbeixen gairebé el 80% del total dels fons. Els indicadors territorials posen en relleu diferències molt marcades entre municipis que depenen de la dimensió poblacional i d’altres factors vinculats amb el mercat de treball i el teixit productiu.
